Al llarg de la història dels Jocs Olímpics han estat abundants el casos de germans que han participat en ells i fins i tot, en alguns compartint Jocs i esport. En aquest sentit familiar també trobem casos d'esportistes que han seguit l’empremta olímpica dels seus pares, però en canvi és inusual que ens trobem amb una saga d'àrbitres d'una mateixa família. El hockey, per les seves peculiaritats, és un dels esports amb més arrelament familiar; en aquest blog he comptat alguns casos. Prova d'això és que si repassem el llistat dels nostres olímpics en aquest esport ens trobarem amb els Jardón, els Cabot, els Amat, els Malgosa, els Fábregas, els Escudé, els Usoz o els Oliva per citar els més destacats. No obstant això, és més difícil que trobem vincles familiars entre àrbitres, però n'hi ha. En concret un amb llarga tradició generacional, el dels Salvatella/Adell de Terrassa, famílies vinculades des de sempre al Club Egara, que acumulen quatre generacions: tres d'elles amb rang internacional i dos, de moment,amb segell olímpic.

1974 I Copa del Món: Jaume Salvatella en la prèvia de l'Alemanya-Índia 

En els primers temps del hockey va obrir el camí Salvador Salvatella Agulló (1896/1976) que passà per totes les facetes d'aquest esport: jugador, àrbitre, directiu i periodista. Van prendre el relleu els seus fills Jaume i José Salvatella Camps, que alhora d'exercir com a àrbitres també eren jugadors, si bé Jaume va acabar dedicant-se de ple a la tasca arbitral. A la fi de 1964, Jaume Salvatella (1927/2010) va adquirir la condició d'àrbitre internacional, convertint-se en un dels més prestigiosos col·legiats de la dècada dels setanta. Va acudir a tres Jocs Olímpics, els tres de la M: Mexico’68, Munic’72 i Mont-real’76 (1) i també va arbitrar en les dues primeres edicions de la Copa del Món, les celebrades a Barcelona 1971 i Amsterdam 1973. Precisament, en reconeixement a la seva trajectòria, va ser guardonat com un dels egarencs de l'any  al1973.

2016: Sandra i el seu pare Xavier el dia que van arbitrar junts 

Anys després, a la fi de la dècada dels vuitanta, el seu nebot Xavier Adell Salvatella* va seguir la tradició, iniciada en 1988 i que es va prolongar durant dues dècades. Al  1992 va adquirir la condició d'internacional que va mantenir durant 16 anys sent guardonat en 2004 amb el xiulet d'or de la Federación Internacional de Hockey (FIH). En la seva dilatada trajectòria va dirigir en tres edicions de la Copa del Món (1998/02/06) i dues cites olímpiques: Atenes 2004 i Pequín 2008 on va formalitzar la seva retirada arbitrant, al costat de l'escocès David Leiper, el seu últim partit, el Bèlgica-Canadà (3-0). Aquell dia Xavier Adell va tenir en les graderies la calor de la seva família; aquell dia també, la seva filla Sandra, llavors amb 16 anys i jugadora de l'equip juvenil de l’ Egara, va aclarir els seus dubtes i va decidir dedicar-se de debò a l'arbitratge sense deixar de jugar mentre ho pogués compaginar(2). Com és lògic en la seva etapa de formació va començar dirigint en categories inferiors per a anar progressant fins a aconseguir la categoria nacional  la temporada 2013/2014. Sempre molt atenta als consells del seu pare va viure al costat d'ell una inigualable experiència. Al setembre de 2016, tots dos van dirigir el partit d'homenatge del gran jugador del Club Egara i de la selecció Edi Tubau en el dia de la seva retirada. (3)

2019 Al costat de Laura Trujillo en la final del Campionat Catalunya de Division d'Honor masculina  

El passat 2019 va ser un any important i especial per a Sandra perquè va tenir les seves primeres experiències internacionals al torneig de l’ Eurohockey femení de clubs en Rochester i va arbitrar el partit per al bronze entre Alemanya i Gran Bretanya de l'europeu femení sub 21, i a més al costat de Laura Trujillo va xiular la final del Campionat de Catalunya absolut masculí i amb Gemma Calderón la final de la Copa de la Reina entre el Sant Pablo Valdeluz i el Club de Campo. El seu bon fer motivà que fos proposada per l’EHF per a aconseguir la categoria internacional. De no ser per la paralització de les competicions que ha provocat la pandèmia de la covid-19 per aquestes dates estaria arbitrant partits internacionals. Als seus 27 anys Sandra Adell té una important projecció de futur i qui sap si a Paris 2024 es convertirà en la tercera generació d'una mateixa família arbitrant partits olímpics. Tanco aquest article amb una frase que podem llegir a la capçalera del seu compte de twitter “Arbitrar hockey és una manera desafiadora però gratificant de participar en el joc”. 

* La seva mare Maria Lourdes, germana de Jaume Salvatella.

(1) En total va dirigir 17 partits: 5 en Mexico’68, 7 a Munic’72 i altres 5 el Mont-real’76. Per cert, Jaume Salvatella era besoncle de l'olímpica Carola Salvatella que, per tant, és cosina segona, de Sandra Adell amb la qual a més van coincidir jugant en el mateix equip.

(2) De juvenil passà a l'equip de Divisió d'Honor del Club Egara on jugant una temporada per a, ja en la seva formació arbitral, passar a jugar les següents temporades en Segona Divisió aconseguint l'ascens a Primera en 2016. En la temporada 2018 arran d'una lesió de lligaments, donada cada vegada major exigència en la tasca arbitral, va decidir per passar al segon equip on, per a mantenir-se en forma, juga a la 2a Divisió.(3) Des de 2017, Xavier Adell presideix la Federació Catalana de Hockey. Publicat per Juan Manuel Surroca a htps://elmarcadordejmsurroca.blogspot.com/2020/04/cuatro-generaiciones-al-servicio-del.html

El Col.legi Català d’Àrbitres (CCA) encara de no poder desenvolupar la seva tasca als camps de hockey amb motiu de la crisi motivada per la COVID-19 està duent a terme dues accions.

La primera la creació d’un grup de whatsapp en el què diariament s’analitzen jugades i les comenten tots els participants, estudien  accions de flicks, joc perillòs, amonestacions, pc…

El Colegio Nacional de Árbitros (CNA) també, a posteriori, ha començat a fer aquest anàlisi de jugades i hores d’ara per evitar duplicitat tant el CCA com el CNA fan servir els mateixos vídeos.
L’altra acció que està desenvolupant i que ha tingut una bona acceptació és la creació de 4 grups de treball (iniciació I, Iniciació II, Perfeccionament, Experts) fent sessions de formació de 30-40 minuts mitajançant Zoom. Són formacions especifiques en grups de 6 a 15 persones com a màxim. Aquesta setmana han fet col·locació (iniciació I, iniciació II i perfeccionament) i concentració (expert).
Les formacions es fan en base d’un PowerPoint amb teoria de la formació i màxim de 4 vídeos d’ aplicació en comú.

Les properes sessions es gravaran i es farà difusió.

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), amb l’aval de les unions de federacions de l’estat, va presentar la passada setmana un document de mesures per a la recuperació de les entitats esportives davant la crisi de la COVID-19. Les propostes s’articulen en quatre blocs: digitalització, fiscalitat, ocupació i finançament.

La digitalització, per garantir la transformació digital necessària de l’activitat esportiva, directiva i administrativa; la fiscalitat, per reduir la càrrega de despesa indirecta suportada per les entitats; l’ocupació, per adaptar les relacionas laborals als canvis pertinents per evitar la destrucció de llocs de treball; i el finançament, per garantir —fins i tot augmentar— els ingressos de les entitats.

En l`àmbit digital, aquest “Pla Marshall” preveu mesures que agilitzin la certificació digital en les gestions amb el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat, impulsin el reconeixement de la pràctica d’e-sports com a disciplina esportiva i la seva competició com a oficial, o estimulin la digitalització de la gestió de les entitats. En el terreny fiscal destaquen l’establiment del gravamen al tipus superreduït del 4% sobre els serveis esportius, l’exempció de presentar l’Impost de Societats per a les entitats sense afany de lucre amb  ingressos inferiors als 100.000 euros o la deducció en l’IRPF de les quotes d’instal·lacions esportives i llicències federatives. Pel que fa a l’ocupació, la implementació del contracte formatiu en l’esport i la regularització del pocket money per a les persones voluntàries del món de l’esport .Per últim, en relació amb el finançament, les mesures van encaminades a incorporar afectacions d’impostos per al finançament del sector, així com mesures excepcionals pel que fa a la tramitació de subvencions per agilitzar-ne l’atorgament i ó a conseqüència de la crisi provocada per la COVID-19. “Hem demanat a les diferents administracions un pla de xoc amb 25 milions d’euros per a entitats esportives sense ànim de lucre”, ha dit  el president de la UFEC, Gerard Esteva.

Un pla compartit

El pla s’ha treballat en el si de les federacions esportives i ha estat prèviament aprovat pel consell directiu de la UFEC. En l’àmbit espanyol, s’ha fet en col·laboració amb la resta d’unions de federacions de l’estat: Aragó, Andalusia, Madrid, Múrcia, Castella i Lleó, País Basc i Galícia.

El document també s’ha compartit amb altres actors del sector esportiu de Catalunya com són la Unió de Consells Esportius (UCEC) i les Universitats. Pel que fa a l’administració, s’ha enviat al Secretari General de l’Esport i l’Activitat Física, Gerard Figueras, qui l’ha rebut molt satisfactòriament i ha manifestat expressament el seu suport al pla. Els responsables d’esports dels diferents grups parlamentaris rebran el plec de mesures, i s’ha demanat reunions amb les conselleries implicades en el Pla. En relació amb l’administració de l’estat, la UFEC i la resta d’unions de federacions autonòmiques portaran el document als diputats i senadors de les cambres espanyoles, i també al Consejo Superior de Deportes.

“L’esport és el quart pilar de l’estat del benestar i representa el 2,1% del PIB català, però està infrafinançat des de fa anys, i no pot sortir d’aquesta crisi sense les mesures que en garanteixin la seva continuïtat”, ha assegurat Gerard Esteva.

En aquest enllaç podeu veure totes les mesures:

http://ufec.cat/sites/ufec.cat/files/PlaMarshallEsportCatala.pdf