Dues entrenadores referents del hockey català al més alt nivell

Per primer cop, dues entrenadores vinculades a la Federació Catalana de Hockey i al programa d’alt rendiment del CAR de Sant Cugat dirigeixen equips femenins a la màxima categoria estatal.
La catalana Sílvia Bonastre, al capdavant de l’Atlètic Terrassa HC, i Stefania Piris, que afronta la seva segona temporada amb el CD Terrassa, representen el talent, la preparació i la creixent presència femenina en els càrrecs tècnics d’elit dins del nostre esport.

Tot i que la Divisió d’Honor femenina continua sent majoritàriament dirigida per entrenadors homes, la presència de Bonastre i Piris és un pas més cap a la normalització del lideratge femení.
Totes dues formen part de l’equip tècnic del programa d’alt rendiment de la Federació al CAR de Sant Cugat, on treballen diàriament amb les joves promeses del hockey català, contribuint a impulsar el futur de l’esport des de la base.

La Sílvia Bonastre, llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per l’INEFC de Barcelona, va ser internacional absoluta i, després de la seva retirada, va exercir com a responsable de la línia femenina de l’ARC i seleccionadora de Catalunya absoluta, sub-18 i sub-16 fins al 2023.
La Stefania Piris, llicenciada en Psicologia, té una àmplia trajectòria a les banquetes i actualment és responsable de la línia femenina de l’ARC, i màxima responsable de la selecció espanyola sub-16 femenina.

Hem conversat amb elles per conèixer com viuen aquest moment, els reptes que afronten i el seu paper com a referents per a les futures generacions d’entrenadores.

1. Aquest any compartiu una fita important: dues dones dirigint equips a la màxima categoria. Què significa per a vosaltres aquest moment?

Sílvia Bonastre: “És un pas endavant dins el món esportiu i, especialment, dins el hockey, on encara és poc habitual veure dones a les banquetes d’elit. Tot i així, ja hi ha hagut precedents en equips masculins com el de Katie Ruth Allen, que va entrenar el RC Polo i posteriorment el Tenis Santander. És important que aquests casos deixin de ser excepcionals i esdevinguin una normalitat.”

Stefania Piris: “És un moment molt especial. Durant molts anys semblava gairebé impossible veure dones dirigint equips de màxim nivell, i avui demostrem que el talent i el lideratge no tenen gènere. És una fita col·lectiva que obre camí a les generacions futures, però també una responsabilitat per seguir trencant barreres i normalitzant la nostra presència a l’esport d’elit.”

2. Encara són pocs els equips femenins dirigits per dones. Per què creieu que és important que hi hagi referents com vosaltres?

Sílvia Bonastre: “Perquè les joves tinguin una figura femenina amb qui identificar-se i vegin que és possible arribar a entrenar a dalt de tot. Tant de bo serveixi perquè altres dones s’animin, creguin en les seves capacitats i canviï la percepció que tradicionalment ha associat el rol d’entrenador/a a una figura masculina.”

Stefania Piris: “Els referents són essencials. Quan veus algú que ha recorregut un camí semblant al teu, t’ajuda a creure que tu també pots aconseguir-ho. La presència de dones en llocs de responsabilitat aporta noves mirades i enriqueix l’esport. No és només una qüestió de ser-hi, sinó de poder influir i construir un model més equitatiu. Som aquí perquè ho hem treballat, perquè hi creiem i perquè tenim la mateixa ambició que qualsevol entrenador”

3. Com ha influït la vostra experiència al programa d’alt rendiment del CAR i la vinculació amb la Federació en la vostra trajectòria?

Sílvia Bonastre: “La Federació Catalana ens ha donat l’oportunitat de créixer dins un model que aposta per tècniques femenines, i això m’ha permès adquirir experiència dirigint esportistes d’alt nivell i treballar en equip amb altres professionals de gran qualitat.”

Stefania Piris: “Venint d’una comunitat més petita, on el hockey tenia menys recursos, vaig aprendre a valorar la disciplina i la perseverança. Treballar al CAR i dins de la Federació m’ha permès transmetre aquests valors a les jugadores. És una sort formar part d’una institució que aposta per nosaltres i ens dona les eines per créixer i competir al màxim nivell. Estic convençuda que això és només el començament i espero que es vegi reflectit en futures seleccions competitives i amb més oportunitats per a les dones dins del nostre esport.”

4. Com veieu el futur del lideratge femení dins del hockey estatal i català?

Sílvia Bonastre: “Soc optimista. Veig cada cop més dones implicades en equips base, amb talent i ganes d’aprendre. Espero que aquest camí les porti a assumir rols de més responsabilitat, perquè hi ha entrenadores molt preparades i capaces de dirigir a l’elit.”

Stefania Piris: “El futur és prometedor. Cada vegada hi ha més dones formades, amb vocació i amb ambició per liderar. Encara queda camí per fer, però ja es percep un canvi. Ja hi ha clubs que ens donen oportunitats, com el CD Terrassa, i estic convençuda que la Federació també hi apostarà en un futur proper. És important continuar obrint espais on les dones tinguem les mateixes oportunitats per créixer, formar-nos i demostrar la nostra vàlua.”

5. Quin missatge enviaríeu a les joves entrenadores que volen arribar a dirigir equips d’elit?

Sílvia Bonastre: “Que s’ho creguin, que s’animin i que treballin amb ambició. El nostre paper ha de tenir més presència, i és possible si ens ho proposem i si ens donem suport les unes a les altres.”

Stefania Piris: “Que confiïn en elles mateixes i que no tinguin por d’aspirar alt. El camí és exigent, però amb constància i passió tot és possible. Que aprofitin cada experiència per aprendre i que s’envoltin de gent que les impulsi. Hi ha espai per a totes, i el futur també necessita entrenadores valentes i ambicioses.”

6. Hi ha alguna entrenadora o figura dins l’esport que hagi estat una font d’inspiració per a vosaltres?

Sílvia Bonastre: “Sí, la Sònia de Ignacio, que va ser una gran referent per mi tant dins del camp com a companya i després com a entrenadora. També em va inspirar molt la María Ángeles Rodríguez, la primera entrenadora que vaig tenir amb la selecció sub16 espanyola. Amb ella mantinc molt bona relació actualment; a més, és campiona dels Jocs Olímpics de 1992 i presidenta de la Federació Madrilenya de Hockey.”

Stefania Piris: “Sí, sense dubte. Tot i que a vegades hagi de mirar fora de Catalunya per trobar aquests referents, espero que d’aquí a uns anys siguem nosaltres qui puguem servir d’inspiració i convertir-nos en referents per a les futures entrenadores que vinguin darrere. Personalment, sempre m’han inspirat figures com Alyson Annan o Janneke Schopman, per la seva manera d’entendre el joc i de liderar amb rigor i proximitat. I espero que, amb el temps, nosaltres també puguem convertir-nos en referents per a altres entrenadores que vinguin darrere.”

7. Aquest cap de setmana heu debutat a la lliga. Quines sensacions us deixa aquest inici de temporada?

Sílvia Bonastre: “El debut ha estat exigent, especialment perquè hem patit diverses lesions al llarg de les últimes setmanes, fet que ens ha fet començar amb certa dificultat. Tot i això, estem avançant en aspectes claus, com el ritme de joc. La impressió general és que serà una lliga molt més igualada, i preveiem una competició intensa i molt disputada al llarg de tota la temporada.”

Stefania Piris: “El balanç de l’inici de temporada és molt positiu. L’equip ha mostrat compromís, actitud i ganes de competir. És un equip jove i en construcció, i hem de pensar en el procés més que només en el resultat. Serà una temporada exigent, però són precisament els reptes i els desafiaments els que donen sentit a tot el treball que fem.”